FACTORS ABIÒTICS QUE CONDICIONEN L'ECOSISTEMA

ADAPTACIONS A ECOSISTEMES TERRESTRES

HUMITAT

Les plantes del ecosistema costaner tenen abundants estomes que faciliten l’evapotranspiració la quantitat de humitat que s’hi troba.

Pel què fa als animals, secreten unes substàncies que mantenen la humitat com per exemple el cargol.

LLUM

Les plantes tenen unes fulles molt grosses que augmenten la superfície capaç de captar la llum.

Els animals n’hi ha que són actius durant el dia (cigonya). Altres només són actius durant la nit com el mussol.

TEMPERATURA

Els animals poiquiloterms, que tenen una temperatura semblant a la del medi, en condicions desfavorables emigren, romanen en estat de letargia, enterrats o en estat larvari. Per exemple les gavines que emigren abans que arribi l’hivern i quan el temps torna a ser favorable, retornen.

Els animals homeoterms, que mantenen la temperatura interna constant i independent de la del medi, poden presentar diferents adaptacions al fred. Alguns tenen capes gruixudes de greix sota la pell. Uns altres tenen cobertes de pèl o plomes. Altres tenen sudoració o desenvolupen hàbits nocturns.

ADAPTACIONS ALS ECOSISTEMES AQUÀTICS

LLUM

Els organismes fotosintètics es desenvolupen a les capes més altes (zona fòtica). Presenten formes laminars o de cinta, o tenen les fulles esteses sobre la superfície de l’aigua, de manera que poden captar la llum que necessiten. Les algues disposen de diferents pigments que els permeten utilitzar l’energia lumínica que arriba a les capes més profundes i menys il·luminades.

MOVIMENTS D’AIGUA

Els ecosistemes costaners tenen forts moviments d’aigua que ha provocat que s’hagin d’adaptar a aquesta circumstància i que visquin fixos al substrat com els mol·luscs o altres que es refugiïn en coves o sota pedres, que nedin activament o que s’enterrin sota terra.

PRESSIÓ

Com que l’ecosistema costaner és un ecosistema en el que no hi ha zones gaire profundes, els animals d’aquest ecosistema no s’han hagut d’adaptar a la pressió i per tant no trobarem peixos aplanats com una raja.

 SALINITAT

La salinitat de l’aigua és la quantitat de sals minerals que hi ha dissoltes a l’aigua. Als mars i als oceans és més elevada (35 g/l de mitjana). Alguns rèptils i ocells marins tenen glàndules de sal, a la cavitat nasal que secreten un líquid més salat que l’aigua de mar. Aquestes glàndules serveixen per eliminar l’excés de sal. Molts aurons tenen la glàndula rectal amb una funció semblant.

APARTAT JOAN JAMILÀ